Anàlisis Disney

La professora Verònica ens ha ensenyat a analitzar pel·lícules i jocs que als infants els agraden molt, com per exemple la pel·lícula dels Tres Porquets. Aquest anàlisis ens serveix, com a futures mestres, a l’hora d’escollir el material que farem servir amb els infants. Per això, s’ha d’anar en compte amb:

- El tipus de llenguatge que s’utilitza, es a dir, com s’utilitza el llenguatge verbal i no verbal, tenir en compte les imatges que surten i el tipus de música, com posicionen als infants, les regles, els objectius, els obstacles que han de superar, entre d’altres.

- La representació, és a dir, la realitat del joc, com són els personatges, com representa al gènere emasculi, femení i a les ètnies, la relació amb el món fictici i real, entre d’altres.

- La producció, és a dir, quina tecnologia han utilitzat, com es relaciona amb altres medis com la televisió, els jocs i llibres, entre d’altres.

- El públic, és a dir, l’experiència i el plaer de jugar, quins efectes té a la vida real (exemple: si el joc es violent), a quin tipus de públic va dirigit, entre d’altres.

A partir d’aquest anàlisis que és de David Buckinham varem parlar de les pel·lícules de Disney i a mi em va despertar la curiositat per analitzar les cançons que s’escolten en aquestes pel·lícules ja que a les escoles s’utilitza molt aquest recurs per educar als infants. Però cal destacar que les mestres no se n’adonen, o no s’han parat a pensar, que aquestes pel·lícules van dirigides a un públic i a una època en específic per tal d’aconseguir uns objectius concrets. Per exemple: mantenir/reforçar la manera de pensar.

Cal destacar que les pel·lícules de Disney que tractaven de princeses i estaven de moda quan era petita eren La Blancaneus, La Ventafocs, La Sireneta, Aladdin, La Bella dorment, La Bella i la Bestia i Pocahontas. Jo m’enrecordo que a classe, quan no venia el professor, ens posaven aquestes pel·lícules. És més, a l’hora del pati sempre jugàvem a ser alguna d’aquestes princeses i actuàvem segons ho feien elles a les pel·lícules. A més, pel que veig diàriament al meu poble me n’he adonat que totes les nenes segueixen jugant i cantant moltes d’aquestes cançons, encara que s’han incorporat noves princeses com Rapunzel i Tiana i el sapo. Per aquest motiu, he volgut investigar algunes cançons i frases d’aquestes pel·lícules tan modernes en la meva infància i ara.

Primer vaig buscar diverses cançons, la primera que trobem la varem analitzar l’any passat a l’assignatura de sociologia, i em vaig quedar sorpresa dels comentaris que realitzen els personatges:

- En la pel·lícula La Sirenita, Ursula canta en una cançó aquest paràgraf: Los hombres no te buscan si les hablas. No creo que les quieras aburrir. Allí arriba, es preferible que las damas no conversen, a no ser que no te quieras divertir. Verás que no logras nada conversando, a menos que los pienses ahuyentar. Admirada tu serás, si callada siempre estás. Sujeta bien tu lengua y triunfarás.

- En El libro de la Selva una nena de la aldea canta: En mi hogar, en mi hogar, en mi hogar, en mi hogar. Hoy de caza fue mi padre y mi madre está en su hogar. Mientras que yo sea una niña vengo al agua, al manantial. Mientras yo sea menor debo de llevar el agua hasta que sea mayor. Un buen marido tendré entonces y una niña como yo, y la enviaré a traer el agua; cocinando estaré yo. Y la enviaré a traer el agua, cocinando estaré yo.

Aquestes cançons són intel·ligents ja que mostren una realitat que constitueix al imaginari d’un grup social determinat, és a dir, transmet els valors d’una època en concret.

Però, a més, podem trobar comentaris masclistes que realitzen alguns personatges durant les pel·lícules:

- En la pel·lícula de Aladdin: Veo que os habéis quedado sin habla: una cualidad muy apreciada en la mujer.

- En La Bella i la Bestia: El pueblo entero lo comenta: no está bien que una mujer empiece a tener ideas y a pensar.

Cal destacar que Disney oculta totes les idees sexistes darrere de boniques veus i dibuixos preciosos amb les quals que els infants es queden bocabadats en veure’ls. D’aquesta manera, les idees que vol transmetre van introduint-se dins de les ments dels infants.

Per tot lo mencionat anteriorment, he après que és molt important tenir en compte el que treballem a l’aula amb els infants. Per aquest motiu, me adonat que abans d’utilitzar qualsevol material, com una pel·lícula, un llibre, una cançó, un videojoc, és fonamental analitzar-lo per tal d’educar als infants amb un material didàctic adequat. Cal destacar que perquè els infants aprenguin divertint-se cal que la mestre ubiqui el material en el context cultural del moment, per no transmetre valors antics als alumnes com amb les pel·lícules tradicionals de Disney i, a més, a d’estar destinat a les edats dels alumnes.

Per acabar, m’agradaria destacar que no tot dins de Disney és negatiu ja que es pot veure un procés de transformació en les pel·lícules a mida que va canviat el context cultural en el que es viu. Per exemple la pel·lícula de Tiana y el sapo on la protagonista és una noia afroamericana de classe mitjana que ha de lluitar per aconseguir el seu somni: tenir el millor restaurant de la ciutat. Però cal destacar que també hi ha pel·lícules antigues que encara avui en dia transmeten valors positius com Merlin el encantador on, tal i com vaig dir en el meu comentari, ens ensenya que les mestres hem de guiar, ensenyar, sobretot amb el joc, ajudar, animar, protegir, demostrar amor... als nostres alumnes. A més, hem de demostrar-los que ells són intel·ligents, llestos, valents i els hem d’ensenyar que la por i el pànic no es un motiu perquè s’enfonsin. També ens intenta mostrar que els mestres han d’utilitzar les noves tecnologies amb els infants, l’exemple de la pel·lícula és quan Merlin utilitza la producció en cadena per rentar els plats.