diumenge, 9 de gener del 2011

Mestres robots ensenyen angles


Mestre robot donant classes.
El dia 7 de gener vaig llegir una notícia que em va deixar sorpresa. A vint-i-una escoles de la ciutat de Daegu (Corea del Sud) han dut a terme un programa pilot que consta en vint-i-nou robots que ensenyen, de moment, angles. Aquest projecte l’han creat Korea Institute of Science of Technology (KIST) perquè els professors de filipina amb bona educació i experiència són més econòmics que qualsevol educador d’un altre lloc del món. 
Aquestes robots-mestres són baixos, rodons, amb rodes i una pantalla LED en la part superior on els infants poden veure la cara d’un professor de Filipines.  Però cal destacar que al darrere d’aquests robots hi ha un docent de carn i ossos que es troba a Filipines i controla el robot. D’aquesta manera aquest robots són capaços, a partir de la mestre filipina, donar la lliçó, llegir els llibres de text, cantar cançons i mitjançant el vídeo i l’àudio entrant i sortint poden escoltar, contestar i veure als alumnes. A més, Engkey és el robot més popular entre els alumnes. 
Personalment, penso que aquests robots han realitzat tant dins de l’educació com en la societat un pas immens amb el que sempre s’ha somiat. Cal destacar que un cop més la tecnologia ens ha demostrat que avança com el vent dins d’una societat que ho fa lentament. 
Encara que els resultats amb l’aprenentatge dels alumnes és bastant bo perquè han aconseguit que els alumnes estiguin més atents i actius ja que és una eina que els motiva i, a més, que els alumnes més tímids van relacionant-se amb els companys. Però jo penso que realitzar les classes amb aquests tipus de robots no és gens positiu.
- Primerament perquè la mestre no poden tenir un contacte físic amb els alumnes i aquests, en depèn quines situacions, poden sentir que els hi falta el contacte amb un adult. Com per exemple, si es troben saturats i no els hi surt una feina trobaran a faltar a la mestre que, mitjançant el contacte físic, et motiva i t’ajuda a sortir endavant. 
- Segonament perquè la mentalitat dels pares no es la mateixa que els infants que han nascut en l’era tecnològica. Per això, aquests es poden posar nerviosos per exemple realitzar les tutories. A més, a mi com a futura mare m’agradaria mantenir un contacte humà amb les i els mestres dels meus fills. 
- Finalment, encara no està demostrat quant de temps es capaç d’aguantar l’esser humà mantenint unes relacions personals amb companyia virtual. A més, penso que les relacions no poden estar substituïdes per aquests tipus de companyia perquè no són gens humanes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada