Els mestres i la tecnologia

Actualment, vivim en la societat de la informació, per aquest motiu, és essencial que com a persones adaptem, durant tota la vida, les habilitats i els coneixements a les noves exigències. Per això, cal destacar que un tutor ha d’estar formant-se i alfabetitzant-se tecnològicament durant tota la vida i, a més, ser innovador dins de l’educació. Però també es veritat que la velocitat amb la qual avança la societat contrasta amb la incapacitat o la lentitud d’adaptació del nostre sistema educatiu als nous temps.

Actualment, hi ha molts tutors que no saben utilitzar les noves tecnologies de la informació i la comunicació i creuen que utilitzar-les són un problema i que a més entorpeixen el ritme normal de la classe. Però si aprofitessin els coneixements dels infants alfabetitzats digitalment es podria avançar més dins del context de l’educació i familiar ja que, com es diu en el text de David Buckingham (2008:62), els infants de la generació digital tenen una competència innata per manejar les noves tecnologies. Per aquest motiu, els infants saben com fer servir de manera intuïtiva els ordinadors mentre que la majoria dels pares i mestres són incompetents en les relacions amb els ordinadors i no volen cedir el control als infants, encara que aquesta resistència, segons Papert, desapareixerà amb el pas del temps.

Però en aquest apartat cal destacar la fractura digital que hi ha entre las experiències que tenen molts joves amb les noves tecnologies fora del àmbit escolar i la utilització actual de les tecnologies dins de l’aula. Per aquest motiu, penso que a l’escola no s’hauria d’ensenyar als infants, per exemple, buscar imatges o escoltar una cançó, ja que aquestes accions la majoria d’infants ja la saben realitzar. Això succeeix perquè fora de l’escola els infants es relacionen amb aquests medis (videojocs, ordinadors, consoles, mòbils...) no com a tecnologies sinó com a formes culturals, mentre que dins de l’escola, a aquest medis, se’ls considera com una forma de transmetre i distribuir la informació com si fossin eines neutres o materials d’ensenyament. Per aquest motiu, tal i com diu Buckingham, si volem utilitzar el Internet, els videojocs o altres medis digitals per ensenyar, necessitem donar als estudiants les eines requerides per entendre i criticar aquests medis: no els podem considerar medis neutres de distribució de la informació i no devem fer-los servir d’una manera funcional o instrumental (Buckingham, 2008:190).

Per tot lo mencionat, els mestres han de canviar la seva concepció sobre l’ensenyament ja que els alumnes poden accedir a la informació en qualsevol moment. Però accedir a ella no vol dir comprendre-la ni aprendre-la. Per aquest motiu, els mestres han d’assegurar-se que els alumnes aconsegueixin la capacitat de buscar informació, criticar-la i enquadrar-la en un marc conceptual ampli ja que actualment no s’han proporcionat mecanismes educatius que permetin a les persones, per a la seva autoeducació, rebre informació i transformar-la en coneixement. Per tant, cal d’estacar que els tutors han de garantir als alumnes una bona formació al voltant de la tecnologia ja que són els tutors qui fan possible l’adaptació a la nova societat tecnològica. Però cal destacar que per poder dotar d’una bona formació als infants primer són els tutors els que han de rebre prou formació de caire tecnològic.